dissabte, 12 de febrer de 2011

Com un cel d'estels


Com un cel
d'estels atapeït
ho escrutes tot
amb la mirada neta.
Els dits
pincen el món
per abastar-lo 
i descobrir-lo.
El cel, sempre el veus blau
i els teus ulls
hi posen més color.


(seguint la Joana)

6 comentaris:

  1. Primer de tot... quins ulls més bonics!

    I quina sort veure el cel sempre blau, oi? La màgia d'algunes persones, fins i tot en plena tempesta el veuen blau...

    ResponElimina
  2. preciocisat que provo de seguir...

    ResponElimina
  3. [seguiment extraoficial]

    Infància (Híspalis V)

    Un cel de blava
    Màgia que t'embolcalli
    Els teus ulls nítids,
    Infant que busques ones
    Entre estels que titil·len.



    d.

    ResponElimina
  4. Preciós aquest poema amb mirada d'infant.

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons