Com un cel
d'estels atapeït
ho escrutes tot
amb la mirada neta.
Els dits
pincen el món
per abastar-lo
i descobrir-lo.
El cel, sempre el veus blau
i els teus ulls
hi posen més color.
(seguint la Joana)
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Llicència Creative Commons
obra de Personatges Itinerants està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Primer de tot... quins ulls més bonics!
ResponEliminaI quina sort veure el cel sempre blau, oi? La màgia d'algunes persones, fins i tot en plena tempesta el veuen blau...
preciocisat que provo de seguir...
ResponElimina[seguiment extraoficial]
ResponEliminaInfància (Híspalis V)
Un cel de blava
Màgia que t'embolcalli
Els teus ulls nítids,
Infant que busques ones
Entre estels que titil·len.
d.
Preciós, deo!
ResponEliminaPreciós aquest poema amb mirada d'infant.
ResponEliminaLa meravellosa mirada dels nens!
ResponElimina