Com fulles
d'arbres perennes
som, només,
il·lusió de continuïtat
il·lusió de continuïtat
com el riu, no és mai el mateix
com la flama tan inquieta
com el vent que ens arrossega
els feixos de pensaments.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Llicència Creative Commons
obra de Personatges Itinerants està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
[seguiment extraoficial]
ResponEliminaItàlica (Híspalis III)
El feix de pensaments, inquiet vent,
Reprèn camins dubtosos entre les ruïnes
Que indago, buscant-hi un esguard tendre,
Aquelles pupil·les amb què il·lumines
La solitud que m'aclapara, necessària
Com l'arsènic, enmig del sofriment,
I sóc pedra, cendra, ànima teva, gregària.
d.
Carme, m'agrada molt.
ResponEliminaFeixos amb el revers del color de l'esperança d'argent.
ResponElimina