diumenge, 21 de febrer de 2010

El món invers

Sra Clarademunt: - Bé, ja hi sou totes! –caminant en direcció a les noies.
Bruna, Cleo i Tina: - Què vol dir que ja hi som totes!
Sra Clarademunt: - Si no m’erro, els nois també arribaran d’aquí un moment.
Bruna, Cleo i Tina: - Els nois? Quins nois!
Sra Clarademunt: - No tinc massa temps per donar explicacions, només dir-vos, abans que arribin, que penso que viure és prendre decisions i que m’he passat massa temps adormida. He estat casada i no m’estimo el meu marit, bé, potser m’hi vaig enlluernar de joveneta però amb els anys ens varem allunyar molt l’un de l’altre. Per sorpresa meva m’he tornat a enamorar quan menys m’ho esperava i sense buscar-ho se m’ha presentat la solució, una solució que jo sola no podria prendre però si la dona a qui estimo i em penso declarar està disposada a seguir-me, marxarem d’aquí una estona per començar una nova vida.
Bruna, Cleo i Tina: - Què????? –diuen les tres dones sorpreses.
Sra Clarademunt: - Sí, l’Alícia ha estat la clau. Anava l’altre dia a l’autobús que para davant de l’hospital quan vaig sentir una conversa entre un noi italià i el conductor, miraven una notícia al diari sobre un avi i uns miralls trencats. Tots dos volien veure una tal l’Alícia, curiosament la neboda de la dona que jo estic enamorada. Sí, Cleo, t’ho confesso, estic molt enamorada de tu.
Cleo: - (sorpresa per la notícia però amb una cara totalment il•luminada per comprendre que és corresposta per la Sandra Clarademunt) Jo... jo també ho estic de tu!
Sra Clarademunt: - Oh, Cleo!
Cleo: Oh, Sandra! Però és que t’has begut l’enteniment?- diu una mica més serera i demanant una explicació racional a tot aquell embolic.
Sra Clarademunt: - Bé, continuo. Quan varen baixar de l’autobús els vaig seguir i vaig sentir la conversa amb l’avi Biel, qui els va explicar una història increïble sobre els miralls. L’avi Biel sabia passar d’un costat a l’altre del mirall, perquè és l’entrada a un món invers, ho deia el Fabrizzio que ho estava estudiant i volia demostrar empíricament que podia ser veritat. I avui farem la prova definitiva, però només pot passar si uns ulls purs ho miren amb bons ulls. I en Fabrizio, gràcies a la intervenció de l’avi, va convidar l’Alícia al concert de Mozart que feien aquella nit al Palau de la música, on, per atzar, jo també havia d’anar amb el meu marit. I sí, tot i la tristesa de l’Alícia, els seus ulls són purs i poden ajudar a traspassar d’un món a l’altre. Sense ella no funciona bé, tal com li va passar a l’avi Biel quan volia fugir de l’hospital i se li va trencar el mirall. Aquesta possibilitat és perillosa perquè no podries tornar mai més si el món invers no t’agrada. Però mireu, ara arriben!
Biel, Llorencet i Frabrizzio, : - Bona nit, esteu preparades?
Sra Clarademunt: Només falta una cosa, una petició formal. Cleo, estimada, vols venir amb mi al món invers i viure aquest amor en total plenitud?
Cleo: Sandra, he voltat món d’un costat a l’altre i no he trobat la pau que necessito. M’he establert al camp on trobava un espill d’estabilitat però amb el convenciment que hi havia alguna mancança que no em deixava ser feliç. Sí, vinc a l’altre costat de l’espill, amb tu fins a la fi del món!
Fabrizio: Doncs l’experiment està a punt si els ulls de l’Alícia ho troben bé.
Alícia: Estic encara molt astorada per tot el que ha passat però molt contenta que la tieta hagi trobat el seu amor. I trista perquè no podré anar a casa seva quan la necessiti per muntar a cavall a xerrar una estoneta amb ella, però feliç pensant que es troba bé al costat de l’amor de la seva vida. Ho veig amb bons ulls...

Google analytics

Llicència Creative Commons