dissabte, 24 d’abril de 2010

Un ham pel Jeroni

Però el Jeroni, tenia moltes hores de carrer, amb tot el que això comporta, i quan la Sara se li va acostar, va ensumar de lluny, el seu perfum francès i que alguna altra cosa s’amagava al darrere. I sinó de què, ara precisament, venia aquesta meuca a oferir “carn”.
És clar que ben pensat, podia deixar fer, i a veure com s’acabava la història. Total no hi tenia res a perdre i potser una bona estona a guanyar, que deu ni dó com estava la mossa...
La Sara li va voler entrar per on sabia que a ell li faria gràcia:
- Tu deus ser el Jeroni oi?
- Si, jo mateix.
- Et vaig escoltar a la ràdio.
- Carai, i què et va semblar?
- No he parat fins que he donat amb tu!
- I això que vol dir? Què ets la meva primera fan?
- Més o menys...
- I no vols un fill meu? – va riure en Jeroni deixant volar els seus pensaments tot i despullant amb la seva mirada el cos espectacular de la Sara.
- Home, no m’ho he fet mai amb un rodamón...
- Doncs no et puc dir a casa meva o a casa teva perquè jo no en tinc...
- Doncs anem a casa meva si vols.
- Espera, espera!!! No m’acabo d’empassar això. I si això és la popularitat de parlar una mica per la ràdio m’hauré de plantejar com m’organitzo. Je, je, je.
- Bé, vine i en parlem del que vulguis. Agafa les teves coses.
- Les meves coses? Quines coses?

La cara de sorpresa de la Sara el va fer desconfiar de les seves intencions. No havia vist clara la seva arribada des del primer moment però astut com ell era, no se li havia escapat el detall. O sigui que si aquell monument volia joc, ell jugaria, i tant que jugaria!!!

- Quines coses vols que agafi? El pot de Givengy? La Visa Or? Les Martinelli? O et va bé la bossa del BonPreu amb els mocadors de paper, un entrepà de fuet i una novel·la que no es meva?

La Sara es va mirar la bossa atentament i per un moment va dubtar i no va saber que contestar. N’estava segura la Marianna de que aquell home podia tenir el seu mòbil? En fi, li devia un favor i li havia de fer la feina, però potser no caldria oferir-ho tot a canvia de res.

- Comencem per anar a fer un cafè en aquell bar d’allà, potser.Qui paga, mana, guapa! Som-hi!

5 comentaris:

  1. A veure com se'n surt en Jeroni. Jo aposto per ell. Per molt que la Sara la s`¡apiga molt llarga, jo crec que en Jeroni més... a veure com segueix...

    Molt bé Laura! M'agrada la teva continuació!

    ResponElimina
  2. Em sembla que en Jeroni la sap molt llarga, serà difícil ensarronar-lo.

    ResponElimina
  3. Hola a tots, he estat de vacances deu dies i he tornat avui, havia vist malament el calendari i m'havia fet la idea que em tocava aquest dimecres o dijous, en lloc dels de la setmana passada! S'hi pot fer alguna cosa???? Petons!

    ResponElimina
  4. Laura, en principi havíem quedat que si passava el torn passava el torn... però no sé si necessitaran reforços per aquest final. Nois i noies... què hi dieu?

    ResponElimina
  5. Tu decideixes, Carme. Ets la mare de la criatura.
    I el Jeroni...; la carn és feble. germans.

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons