I es digué l'Amic, immers en ses cogitacions:
Quin és l'honor major per a un hom
si no és amar i honorar l'Amat?
Només el desamor i l'oblit
ens porten deshonor.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Llicència Creative Commons
obra de Personatges Itinerants està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
L'amor justifica l'honor.
ResponEliminaEm fas pensar si el deshonor és degut només al fet d'oblidar i al desamor o bé és que aquests dos fets ens porten a altres llocs o a altres conseqüències que ens duen al deshonor. Segurament que tot plegat...
ResponEliminaL'amor sempre honora qui estima i sap estimar.
En realitat no m'ho havia plantejat, només he intentat parafrasejar d'alguna manera l'escrit de Ramon Llull. En aquests escrits no done la meua opinió, només em pose en el lloc del pensament llullià (tot i que l'afer amorós el trac fora del fet religiós)o dels seus personatges.
EliminaIntentem doncs no caure en el desamor ni en l'oblit per no perdre l'honor
ResponEliminaNi l'oblit ni el desamor justifiquen el deshonor.
ResponEliminaOblidar, oblidar a qui s'ha estimat, per mi és el gran deshonor.
ResponEliminaQue l'oblit pot ser la conseqüència del desamor, també.
No hi ha més gran honor que estimar, l'Amat...
ResponElimina