dijous, 15 de novembre del 2012
BUTXACA
A recer de la pedra,
que se sap callada,
mutem alès per besos.
Caldran segles abans
que l'àtom esfondri
aquest moment.
Guardo aquest racó
en una butxaca al cor.
Seguint la Laura T. Marcel
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Google analytics
Llicència Creative Commons
obra de Personatges Itinerants està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
fem que nostres butxaques siguin grans i poguem guardar-hi... QUANTES COSES ? Anton.
ResponEliminaHi ha racons màgics que sempre guardarem al cor
ResponEliminaA les butxaques del cor hi podem guardar moltes coses...
ResponEliminaBen construït, el poema. M'agrada.
ResponEliminaTenim tantes butxaques al cor...
ResponEliminaMira, en una...m'hi guardo aquest poema!
:)
Preciós, cantireta!