Amb pas lent,
d'una a un altre riba,
els meus llavis
entre les teves sines.
I va ser com travessar
una vida.
Les pells espurnejaren
en el precís moment que,
boques i sexes,
s'acaronaren.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Llicència Creative Commons
obra de Personatges Itinerants està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Caram, poeta...
ResponEliminaPreciós, preciós!
Quina bonica travessia!
Caram, caram...quin moment!
ResponEliminapetons poetes!!!
Això ja no són guspires, això és un volcà...
ResponEliminaBellíssim!
Havia d'arribar la culminació...
ResponEliminaL'instant inefable, esperat...
L'esclat del desig que es plasma.
Al fi i al cap
la nit no seria nit
si no esperés el DIA.
.................... Anton
Quina manera més bella de cantar al desig!
ResponEliminaAquest pas lent, esborrona la pell poeta!
ResponElimina