Disciplinadament abatuts,
capcots i avergonyits, a voltes.
Clavícules de temps i de temors,
acabem trobant refugi
en l'anvers i l'ombra d'una mà
-genuïna i dolça-
que amolla poesia.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Llicència Creative Commons
obra de Personatges Itinerants està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
l'ombra d'una mà sempre serà un bon refugi..
ResponEliminaAmollem poesia
ResponEliminaper emmirallar-nos
en reflexos profunds.
Jo en la teva aigua
m'hi reconec sempre.
Sort qeu sempre hi ha una bona mà, malgrat que a algú li sobren totes dues, ja sé que no és poètic, però algú ho havia de dir...
ResponEliminaDes del far una abraçada.
onatge
Mira l'espill de l'aigua, potser els records es faran presents, i un desitg, un bon dia.
ResponEliminaSed poètica!
ResponEliminaEstrenyo aquesta mà per tal de sentir la dolcesa. M'aclapara el seu reflex.
ResponEliminaMirall amb mà,
ResponEliminavidre fons a l'esguard...
Sempre trobarem en els nostres somnis una mà que ens acaroni,que ens doni tendresa, o potser només serà l'ombra d'un record...
ResponEliminaM. Roser
Mirall a l'aigua
ResponEliminales paraules ballen...
Escolten i callen
el vent, el sol...
No cal donar consol
El poema porta PAU,
la ma senyala AMOR.
................. Anton.
les mans sempre han estat el refugi de la pau i de la poesia
ResponEliminaÉs preciós fanaleta... Trobar refugi en una mà que amolla poesia...
ResponEliminaBonic, tendre i acollidor...
Una abraçada molt gran en aquest dia tan especial...