dimarts, 28 de febrer del 2012

Aprenentatge




Penja el dolor d'invisibles arestes
finíssimes i amables
incisives
penja i lacera l'aire
la vida penja ara sobre el paper
que gargotege traçant camins de mots
respire aire o respire paraules
i em bec el temps temptejant equilibris
com un infant de nou aprenc el món.


(Seguint Rafel)
a

6 comentaris:

  1. fanal blau28 de febrer del 2012, a les 21:07

    I tant que te n'has sortit, novesflors! I tant!
    Un poema intens!

    ResponElimina
  2. Carme Rosanas28 de febrer del 2012, a les 21:08

    Sempre temptejant nous equilibris i aprenen, Noves Flors... M'encanta!

    ResponElimina
  3. Carme Rosanas28 de febrer del 2012, a les 21:08

    Sempre temptejant nous equilibris i aprenen, Noves Flors... M'encanta!

    ResponElimina
  4. Elfreelang28 de febrer del 2012, a les 22:30

    Bellíssim! a la meva manera he tractat de seguir-vos al Rafel i a tu...

    ResponElimina
  5. Rafel28 de febrer del 2012, a les 23:24

    Sempre aprenent de nou

    ResponElimina
  6. deomises29 de febrer del 2012, a les 0:41

    [seguint 'in margine']


    Finíssimes


    En l'existència,
    Goig i arestes finíssimes.
    Caldrà recórrer
    Sendes de llim incertes
    Per a l'aprenentatge.


    d.

    ResponElimina