Oneja sobre serpentines de cotó
una vida on escric el meu nom.
Amb determinació l'escric,
mentre ignorant de mi,
atzarosos fils menen la meva mà,
fent d'un recte camí caòtic gargot.
El degoteig de temps l'esborra
amarat de mots de pluja i vent;
no podrà , però, oblidar el dolor
modelat en invisibles arestes.
He traçat de nou la meva vida,
ara sobre un tros de paper…
Un poema preciós.
ResponEliminaIntentaré seguir-te, no sé si me'n sortiré.
ResponEliminaD'aquest gargot en surt un poema amarat de pluja i vent.
ResponEliminaM'agrada molt molt molt, Rafel!
ResponEliminaQue bonic, jo també traçaria la meva vida sobre un tros de paper..
ResponEliminaEm trec el barret!
ResponElimina