Intent de seguir a zel
El futur és inacabable,
però m’estimo més l’Ara,
amb la brisa de la
vostra companyia.
Quan l’herba sigui
humida de rosada,
ens abraçarem de vida.
onatge
diumenge, 13 de febrer del 2011
arrelat futur
Res com el tacte suau de l’herba humida
dolça frescor, color que arrela
dolça frescor, color que arrela
amb una xarxa invisible
subtil capil·lar, vènula i artèria
que et recorda, sense voler
subtil capil·lar, vènula i artèria
que et recorda, sense voler
una realitat incontestable,
aviat tots serem part d’un herbei
nou, ufanós, inacabable
aviat tots serem part d’un herbei
nou, ufanós, inacabable
.
(seguint Carme)
Són infinits...
Intent de seguir a zel
Infinits són
els records
sembrats a temps
de lluna. Cada carícia
un fruit empeltat
a l’arbre de la tendresa...
onatge
infinits
I eternament, sense pausa,
referan el cercle de companyia còmoda
i paraules còmplices...
mentre a l’altra banda de la porta barrada
esperem el torn per esdevenir infinits
referan el cercle de companyia còmoda
i paraules còmplices...
mentre a l’altra banda de la porta barrada
esperem el torn per esdevenir infinits
.
(seguint Joan)
esperança eterna
(tot seguint Deomises)
L'esperança perduda s'ha retrobat
en un racó arrecerat, vora el riu,
amb l'ànsia de viure la vida plena.
Amb el temps suspès a sobre d'elles
han refet la conversa pausada
i agafades de bracet, sense pressa,
han obert la porta de l'existència eterna.
L'esperança perduda s'ha retrobat
en un racó arrecerat, vora el riu,
amb l'ànsia de viure la vida plena.
Amb el temps suspès a sobre d'elles
han refet la conversa pausada
i agafades de bracet, sense pressa,
han obert la porta de l'existència eterna.
Clarícies (Híspalis VII)
[intentant seguir Francesc Mompó]
Solcar la terra
Per trobar les entranyes
De la naixença,
La llibertat robada,
L'esperança perduda.
d.
Per trobar les entranyes
De la naixença,
La llibertat robada,
L'esperança perduda.
d.
EL MEU PENSAMENT... roda poètica febrer 11
La BRUIXETA li diem a la Torre, a Vinebre LA ROCA BADADA.
Pintura al oli de Josep Jornet. Regal que ens va fer a la família.
Consta de dos pedres enormes. Allí fa mils d'anys hi arribava l'aigua fent com un llac
que desprès es va obrir donant el curs al riu Ebre. Hi habitaves els íbers. Fletxes, destrals, etc. de pedra foguera se n'hi han trobat a manta. Anton.
13 - 2 - 11
seguint a la EFRE...
.......
El meu pensament
travessarà l'escletxa,
pedra badada
on la ma fent de clau
obre porta a l'aire.
A l'altre voral
hi tinc la paraula emesa
que com ocell
va a veure't cada dia.
Mai tancaré l'escletxa
que ens uneix.
Simfònic
Ni un sol secret sortirà dels meus llavis
serà la música el que ens bressolarà
callarem fascinats
silents esperarem
el noble bàlsam d'aquesta simfonia.
Escoltem el silenci.
En arribar la tarda
tindrem els ulls ben plens de serenor.
Si es pon el sol deixarà or als núvols.
serà la música el que ens bressolarà
callarem fascinats
silents esperarem
el noble bàlsam d'aquesta simfonia.
Escoltem el silenci.
En arribar la tarda
tindrem els ulls ben plens de serenor.
Si es pon el sol deixarà or als núvols.
Amb els dits
Amb els dits
cercaré per les escletxes
qualsevol del teus mots
perduts en tants trajectes.
Perquè no vull
que paraules esgarriades
eixamplin buits
de viatges llunyans.
Si torna el silenci, l'escoltaré només,
ni un sol secret sortirà dels meus llavis.