diumenge, 13 de febrer del 2011

esperança eterna

(tot seguint Deomises)

L'esperança perduda s'ha retrobat
en un racó arrecerat, vora el riu,
amb l'ànsia de viure la vida plena.
Amb el temps suspès a sobre d'elles
han refet la conversa pausada
i agafades de bracet, sense pressa,
han obert la porta de l'existència eterna.
a

3 comentaris:

  1. zel13 de febrer del 2011, a les 19:38

    prenc el teu testimoni Joan...

    ResponElimina
  2. onatge13 de febrer del 2011, a les 19:56

    Joan Celebro que s'hagi retrobat l'esperança, havia llegit que era verda i se l'havia menjat un ruc català...

    Des del far una abraçada.
    onatge

    ResponElimina
  3. fanal blau13 de febrer del 2011, a les 23:21

    refer la conversa pausada és de les coses més bones, joan.
    Bonica aquesta esperança.

    ResponElimina