Amb els dits
cercaré per les escletxes
qualsevol del teus mots
perduts en tants trajectes.
Perquè no vull
que paraules esgarriades
eixamplin buits
de viatges llunyans.
Si torna el silenci, l'escoltaré només,
ni un sol secret sortirà dels meus llavis.
T'agafe els dos darrers versos :)
ResponEliminaD'acord, endavant, amb la conxorxa contra el silenci, Noves Flors!
ResponEliminaMolt bo Carme!
ResponEliminaM'agrada molt, i el dibuix també.
ResponEliminaEl silenci d'aquest poema tranquil·litza.
ResponEliminaMolt bo. I el dibuix també.
ResponEliminaaquest dibuix...trenca escletxes!!!
ResponElimina