Quin secret tenen tons ullsque em roben el cor i l’ànima!Com l’atzabeja llueixeni com un imant m’atrauen.Amb les teves mans de neucadenes d’amor nuaves,cadenes per lligar el cor,les baules eren daurades.Insomne per sempre mési captiu de ta miradavetllo matinades d’ori somnio en les nits blanques
Que preciós, Glòria!!! I que romàntic!
ResponEliminaSembla de veritat, Palau i Fabre. T'aplaudeixo molt fort!
👏👏👏👏👏👏👏👏👏👏👏👏👏👏👏👏👏👏👏👏👏👏👏👏👏👏👏👏
jo també t'aplaudiria si sabés com es posen aquestes emoticones en un comentari. Les copiaré de Carme.
ResponElimina👏👏👏👏👏👏
M'afegeixo als aplaudiments. Picant ben fort i tornant a llegir el poema.
ResponEliminaSe'n diu estar l'alçada, quan et comparen amb algú? Doncs això, estàs a l'alçada del poeta...
ResponEliminaGràcies a tots pels vostres comentaris. Palau i Fabre és un poeta que m'agrada molt, m'inspira.
ResponElimina