divendres, 5 de juny del 2015

Contra- diccions

Passes del buit absolut
un infinit reclinat de costat
a comptar estels amb les mans

Entres amb total llibertat
quan vols i com vols , peus lligats
i ànima lliure ....contradicció constant

Entre els dos pols ..ets gronxes
passant per la maroma a ulls clucs
quan aprenguis la mesura de les coses ....
l'eternitat ja haurà vençut ....
a

7 comentaris:

  1. rebaixes5 de juny del 2015, a les 13:34

    si sabem que ens contradiem... rectificar... o ja estem bé en eix mon ? Que la perdiu voli... ja disparem i ens contradirem en matar o no matar... Anton.

    ResponElimina
  2. Carme Rosanas5 de juny del 2015, a les 14:39

    Peus lligats i ànima lliure, quina temptació aquests mots...

    I també "l'eternitat ja haurà vençut"...

    ResponElimina
  3. Helena Bonals5 de juny del 2015, a les 15:45

    Molt bona reflexió poètica. Hi ha com a mínim un vers en cada estrofa que no té pèrdua.

    ResponElimina
  4. xavier pujol5 de juny del 2015, a les 16:17

    Aprendre la mesura de les coses... Encara som a pàrvuls.

    ResponElimina
  5. Teresa Ribera5 de juny del 2015, a les 19:13

    Entrar a l'eternitat a ulls clucs. Que bé!

    ResponElimina
  6. M. Roser5 de juny del 2015, a les 22:30

    Comptar estels amb les mans...Fins on has arribat???

    ResponElimina
  7. sa lluna10 de juny del 2015, a les 13:26

    Ens gronxem entre els dos pols, potser cercant l'equilibri.

    Un versos preciosos!

    ResponElimina