Poso llacunes de silenci que sona

Poso llacunes de silenci trist,

mot rera mot, i miro la tenebra.

De trist silenci poso llacunes

sota llucanes de llum al caire

del mot de la teulada ...

Miro la tenebra i m'apareix 

olor de la sàlvia, l'ormí flairós

i l'aroma m'embolcalla

 el present

Mot rera mot i sota cels d'infant

no oblido cap record i em venen 

aquells tous

 de molsa premsada

aquells pessebres d'abans , el suro

surant dins el somni, 

pessigolles  que fan riure 

el trist , mudant-lo a trast 

que sona.

Mot rera mot

MOT RERA MOT

Quan feia, ric d'infància, a clar de nit,

mentre la gent dormia ja, el pessebre,

amb palpadores mans de cec, absort,

posava tous de molsa humida als junts

dels suros nets i veia clar paisatge.

Ara que intento, vell i pobre, fer,

desconhortat, nit closa ja, el poema,

bròfec, nuós, amb mans tremolejants,

poso llacunes de silenci trist,

mot rera mot, i miro la tenebra.


Podeu triar el vers o fragment que us agradi més per a fer el vostre poema.