El vell i el mar de Joan Vinyoli
EL VELL I EL MAREl mar és ple, però jo em passo diesomplint-lo de mirada.
-
-
-
-
-
- Cal saber-ho fer:
que mai no se n'adoni, com si no el tinguessisi el seu saber-se dur i compacte, riccom la balena, que tot d'una en surti que amb un cop de cua els pescadors afona.No, que romangui llis, indiferenta la teva enyorança, a la teva recança.Ser vell de veritat vol dir saber estar sol.Estalvia gemecs i fes més ample el mar.
Ja sé que no té res a veure... però us ho explico: El meu fill, quan era petit, un dia em va dir que el mar s'havia fet més gran de tant passar-hi les barques. Em va semblar una manera de veure prou poètica i ara m'ha fet pensar que potser ell l'omplia de més barques de les que hi ha. Us proposo que el tema del poema sigui imaginar de què ompliríem el mar? o bé com faríem més ample el mar...
m'agrada la proposta....els infants són poetes ....
ResponElimina