Domini màgic de Joan Vinyoli
DOMINI MÀGIC
Despunten crits de fulles en els arbres,esquinça un vol de grius el capaltardi la muntanya, amb blau recollimentcrepuscular, porta a la falda humilun davantal de blats encara tendres.M'allunyo dels embruixos del ponent,esvento les recances i les cendresi de l'antiga troca tallo el fil.Pasturen per la nit roques i cabres,el riu encès es precipita al mar,l'espai vermell s'omple de llamps com sabres;domini màgic, regne sublunar.
En plena primavera, us proposo de fer-ne una petita celebració i de començar tots amb el seu primer vers:
Despunten crits de fulles en els arbres...
Despunten crits de fulles en els arbres.
ResponEliminadesfullen silencis de flors en les plantes,
despullen grills de nit en la fosca,
desllunen clarors de plata en la prada.
Preciós, Xavier, quan et decidiràs a participar en un post?
EliminaM'ha agradat molt aquest poema d'en Vinyoli. Molt.
ResponEliminaGràcies Carme.
Coincidim, doncs, a mi també m'agrada molt! Petonassos..
EliminaDespunten crits de fulles en els arbres
ResponEliminai hi fem el sord, captius d’altres sorolls
—cants de sirena o averanys macabres
de qui se’ns enduu el gra i crema els rostolls?
Esventem les recances i la cendra
i fem foc nou amb teies d’aire pur:
que ens guia una estelada per emprendre
camins de llibertat cap al futur.
Una preciositat que empenta la il.lusió... Gràcies, si vols ser-hi en un post, em deixes una adreça i t'envio la invitació...
Elimina