divendres, 7 de febrer del 2014

Estanca


car no com l'àliga en té prou
d'estavellar la presa per tal de delmar-la,
i sobre els rocs la pena és taca
i ella la defuig, com la boira la ploma,
em cal garbellar-me o fer-me sement
i ser justa en el pes del jou
que em comporta desaprendre
aquest vol ara estancat en el bec.
a

4 comentaris:

  1. novesflors7 de febrer del 2014, a les 19:27

    Moltes voltes per aprendre hem de desaprendre. Em ve al cap la Cançó d'opòsits de Jordi de Sant Jordi...Tots jorns aprenc e desaprenc ensems...

    ResponElimina
  2. Carme Rosanas8 de febrer del 2014, a les 12:36

    Jo em garbello i tu desaprens? per repartir-nos...

    ResponElimina
  3. Elfreelang8 de febrer del 2014, a les 15:30

    sublim!

    ResponElimina
  4. xavier pujol9 de febrer del 2014, a les 17:39

    De la tria més fina
    la vida em garbella.
    Fita

    ResponElimina