Tinc un desig secret amagat entre coixins
hi he brodat amb força traça
entre silencis volguts, somnis prohibits,
desitjats, i somnis d’amors perduts
Prou que voldria estirar-los, fer-los ferms...
tanmateix, aquells que jo triaria són com fum...
duts a la llum del dia no perduren,
s’esvaeixen, impossibles,
com un plançó en un erm, no creixen
(Zel, seguint Carme)
Et segueixo, zel, donant-li un tomb als somnis!
ResponEliminaTinguis un bon dia!
A la llum del dia, molts somnis es fan impossibles, és cert... però espero que no pas tots!
ResponEliminaUna abraçadeta, zel!