La melodia del propis mots:
aquell subtil passeig pel port
i el vers sublim fet ja cançó.
Moment etern
per sempre més.
Moment serè
sota el cel d'acer.
Malgrat les boires,
malgrat la por,
malgrat aquesta amarga coïssor
que va néixer amb la teva mort...
Isabel... hi ha tans versos que m'agraden, que no sé ni quin triar per emportar-me...
ResponEliminaTot el poema, però l'última estrofa, especialment, té una força molt gran.
Força, sí, i també una tristor profunda...
ResponEliminaLa caixeta de les lletres
ResponEliminaha obert la dura tapa..
els records vius,amargant
tots els moments presents...
les lletrea unides corren
amb el cant de l'ocellada,
amb les boires de la por...
Amb el present que marxa.
.............. Anton.
De vegades la tristor també té un punt de bellesa...
ResponElimina