dilluns, 8 d’octubre del 2012

La deu de la paraula

Monet




Ets deu de la paraula per a la boca
que cerca la mel fresca, inexistent.
Només el mot
només el mot potent la fa fluir
i la fa dolça, l'aigua
i refresca la mel
i tot és vell i tot és nou alhora.
Veus?
El paper era erm a la vesprada
si el regava la deu naixien flors.
a

4 comentaris:

  1. fanal blau8 d’octubre del 2012, a les 21:05

    No sé què en reixirà, però em ve de gust seguir-te en aquesta itinerància tan bonica!

    ResponElimina
  2. Carme Rosanas8 d’octubre del 2012, a les 23:34

    Noies... quina bonica, bonica itinerància ens està sortint, no trobeu?

    :) No puc de deixar de creure en els mots, com tu.

    ResponElimina
  3. cantireta10 d’octubre del 2012, a les 1:00

    WOW!!

    ResponElimina
  4. Galionar10 d’octubre del 2012, a les 17:55

    És tan preciós que no sé que dir per tal de no malmetre el poema!

    ResponElimina