dijous, 11 d’octubre del 2012

Grapats de llunes blanques



Grapats de llunes blanques
al teclat.
Llunes-lletres que acompanyen la nit,
amb so hipnòtic,
per foragitar els monstres.
I, sobtadament, una arna
que voleteja intrèpida dins del contorn
blanc i lluminós,
per a distreure'ns de la por
i la tristesa.

després de llegir novesflors



a

6 comentaris:

  1. novesflors11 d’octubre del 2012, a les 23:33

    Això de les llunes-lletres m'ha encantat :)
    La cançó l'escoltaré demà, que ara és massa tard.

    ResponElimina
  2. Joan Guasch12 d’octubre del 2012, a les 0:10

    m'encanta! A veure si ho puc seguir amb dignitat.

    ResponElimina
  3. novesflors12 d’octubre del 2012, a les 9:11

    Ara, al matí, l'he escoltada. Una música molt adient, que m'ha alegrat el començament del dia.
    El poema, preciós, no em canse de rellegir-lo.

    ResponElimina
  4. Carme Rosanas12 d’octubre del 2012, a les 9:19

    Qualsevol cosa que ens distregui de la por i la tristesa serà benvinguda... fins i tot una arna.

    ResponElimina
  5. rebaixes12 d’octubre del 2012, a les 11:19

    Por tranquil·la o por esverada...
    Dins el teclat hi habiten les ànimes lletres per descriure-la si l'esglai ens perdona i dona temps d'activar els mecanismes... Anton.

    ResponElimina
  6. Galionar12 d’octubre del 2012, a les 22:29

    Encantador, Fanalet. Una descripció perfecta.

    ResponElimina