Ets ombra i raig lluent,
ets veu, cant i silenci,
ets núvol espès
al nostre cel rogent.
Ets volum amb sostre,
ets temple oriental,
camí de pedra
amb tolls d'aigua i fang.
I quan s'acaba el dia
i venero la negra nit,
devorem tu i jo la vida
fins que ho vol l'encís...
M'enduc l'encís!
ResponEliminatot encisa, aquí...
ResponEliminaQue l'encís ens permeti devorar la vida cada dia, Isabel!
ResponElimina