dimarts, 28 de febrer del 2012

Taca que s'escampa





Taca que s'escampa
sota els peus i ens enrampa,
taca que s'escampa
com la veu que tendeix una trampa,
taca que s'escampa
i de cop avui ens atrapa
a les urpes vives del vers.
Taca que ens estampa
la poesia al gran univers...



a

4 comentaris:

  1. Rafel28 de febrer del 2012, a les 23:40

    Doncs vindrem amb roba ben blanca per atrapar la taca de cada vers.

    ResponElimina
  2. deomises28 de febrer del 2012, a les 23:56

    [seguint 'in margine']


    Màcula mil·lenària


    Bell com l'Univers, el mot
    Escampa la seva vellesa
    Entre boques i oïdes,
    La senyera que cal per lluitar
    Contra el silenci, sempre.

    I vindran nous mil·lennis
    Perquè quedin maculats
    De sentències sàvies,
    De frases que han de pronunciar-se
    Per avançar i créixer.


    d.

    ResponElimina
  3. Carme Rosanas29 de febrer del 2012, a les 11:54

    Atrapats tots, escampant taques... gràcies, Isabel!

    ResponElimina
  4. Isabel Barriel29 de febrer del 2012, a les 12:54

    gràcies a tu, Carme!...

    ResponElimina