dimecres, 15 de febrer del 2012

Des de les dunes dels somnis


Quan la nit a la foscor m'arrossegui
-sobrevivent-
a la compacitat dels núvols dedins,
enfilaré amunt per veure,
des de dalt,
com escampen cabòries
i em capbusso
des de les dunes dels somnis.

(seguint la Isabel)
a

3 comentaris:

  1. deomises15 de febrer del 2012, a les 22:04

    Intento seguir-te, fanalet (i potser tanco el dia...)


    d.

    ResponElimina
  2. M. Roser15 de febrer del 2012, a les 22:26

    Més amunt de la boira el cel continua sent blau...

    ResponElimina
  3. Carme Rosanas16 de febrer del 2012, a les 11:37

    Arribo molt tard per seguir-te poèticament... però si pot ser em deixo arrossegar una mica cap aquesta capbussada.

    ResponElimina