dissabte, 12 de febrer del 2011

Com un cel d'estels


Com un cel
d'estels atapeït
ho escrutes tot
amb la mirada neta.
Els dits
pincen el món
per abastar-lo 
i descobrir-lo.
El cel, sempre el veus blau
i els teus ulls
hi posen més color.


(seguint la Joana)
a

6 comentaris:

  1. Carme Rosanas12 de febrer del 2011, a les 20:12

    Primer de tot... quins ulls més bonics!

    I quina sort veure el cel sempre blau, oi? La màgia d'algunes persones, fins i tot en plena tempesta el veuen blau...

    ResponElimina
  2. zel12 de febrer del 2011, a les 21:26

    preciocisat que provo de seguir...

    ResponElimina
  3. deomises12 de febrer del 2011, a les 21:48

    [seguiment extraoficial]

    Infància (Híspalis V)

    Un cel de blava
    Màgia que t'embolcalli
    Els teus ulls nítids,
    Infant que busques ones
    Entre estels que titil·len.


    d.

    ResponElimina
  4. fanal blau12 de febrer del 2011, a les 21:49

    Preciós, deo!

    ResponElimina
  5. montse13 de febrer del 2011, a les 0:55

    Preciós aquest poema amb mirada d'infant.

    ResponElimina
  6. novesflors13 de febrer del 2011, a les 12:42

    La meravellosa mirada dels nens!

    ResponElimina