Rònega clemència

L'enclusa del silenci és això:
Un ressò que res no atura,
Una vida futura que no vindrà
I estella la mà que empunya el martell.

Sóc vell, rònega clemència perduda
En la muda drecera cap al no-res.
Sortiré il·lès de la batalla
Si la dalla acaba amb tot en començar?


d.