Resistència

[seguint a Mon, i homenatjant Jesús M. Tibau]

Viuré arrapat a la vida,
Fins a ofegar-me si és que cal,
Fins que trobi una sortida
Digna del castell de somnis
On em creia segur i aïllat
Dels mals del món; adversitats
Invisibles l'han enderrocat.

Visc entre ruïnes, però respiro.


d.