dissabte, 10 de juliol del 2010

Lavínia


La Roda del temps recula.
Permetrem que desfaci el camí
Guanyat a la mentida i a la falsedat,
Que hem defensat amb suor i paraules
Durant anys i, en instants, volen prendre'ns?

Aixeca't, Lavínia, no et deixis trepitjar,
Que la força aplegada fa més mal
Que l'escopinada a la cara, que el fel
Acumulat amb fal·làcies i falsedats.

Aixeca't, Sepharad captiu, que l'ombra
Del brau sigui símbol de llibertat
En lloc de festa estrangera, aliena
A la nostra mentalitat. Diguem no
A les cadenes i als jous rònecs.

deomises
a

2 comentaris:

  1. Carme Rosanas10 de juliol del 2010, a les 15:27

    M'ha semblat que havia de ser aquí. Gràcies deo!

    ResponElimina
  2. deomises10 de juliol del 2010, a les 15:40

    Gràcies, Carme, pel detall. Volia deixar-lo extraoficial per no abusar de la presència en les Itineràncies. A més, ja estava seguit per una altra persona, el poema. d.

    ResponElimina