I l’eco del silenci
em porta silenci . . .
L’onatge ressona
sobre la muda sorra.
Plena de lluïssors
a cada besada
de sal i marinada.
Deixant una carícia
de tremolosos brisalls.
I l’eco del silenci
em porta silenci . . .
L’onatge ressona
sobre la muda sorra.
Plena de lluïssors
a cada besada
de sal i marinada.
Deixant una carícia
de tremolosos brisalls.
Bon encavalcament amb el poema de l'onatge!
ResponEliminaI ressona, sí!
Bonic poema, Rafel!
M'enduc els brisalls, Rafel, cap amunt!
ResponElimina