dilluns, 12 de juliol del 2010

CÀNTIC DE LA TERRA

















Hi ha un temps per a les paraules de blat,
taula parada i riure de celler;
també hi ha un temps per als mots encesos,
els braços units i el càntic de la terra.
Que el vi ratlle quatre vegades el groc forment
i la gent balle lliure cara la mar.
a

4 comentaris:

  1. Barbollaire12 de juliol del 2010, a les 14:31

    recullo el blat i el color del vi

    ResponElimina
  2. Carme Rosanas12 de juliol del 2010, a les 17:08

    Francesc, em sembla una meravella, aqust poema, crònica i sintesi a la vegada d'aquests dies i d'aquest tema.

    Ballarem lliures cara al mar...

    ResponElimina
  3. Francesc Mompó12 de juliol del 2010, a les 17:49

    Barbollaire, gràcies per continuar-hi.
    Carme, la meravella és la gran NACIÓ CATALANA de nord a sud i d'est a oest sense oblidar els germans de l'Alguer. I com no, la deliciosa mirada dels teus dibuixos.
    Una abraçada
    Salut i Terra

    ResponElimina
  4. fanal blau12 de juliol del 2010, a les 23:04

    taula parada i riure de celler...em sembla una imatge poètica ben bonica, Francesc!
    Un poema preciós!

    ResponElimina