Somriures enllaçats

Només  amb  un somriure  
que em facis  tot passant,
l'alegria  perdura
del matí  al foscant.
Farem una cadena
somriures  enllaçats.
Avui comences tu
jo començo demà.

REGAL EXPRÉS

Només amb un somriure
que em facis, tot passant,

en tindré prou per seguir,
i mentre m'arriba,
la meva mirada reflectirà
un esquitx de felicitat,
fruit d'aquest regal inesperat.

Sinó és avui, demà

Només amb un somriure

que em facis, tot passant,

tindré totes les ganes,

de seguir-te esperant.

Si avui no m’arribessis,

cap pena em sorprendrà;

guardaré el teu somriure,

segur vindràs demà. 

El teu somriure

Només amb un somriure / Ja m’ho ho has dit tot / Quan passes entre pedres / Que amaguen tants secrets / Com el futur de tots. // ©Joan Fort i Olivella

Regal

Només amb un somriure
que em facis, tot passant

 Feliç ,com l'au que vola ,

seré ,amb el teu regal

encara que la vida em faci

seure o caminar ràpida

damunt el mànec d'un raspall 

La primera

La primera

Només amb un somriure

que em facis, tot passant,

ja sento el goig de viure

i vaig pel món cantant.

Sota d'una olivera

m'he assegut a pensar,

voldré ser, la primera,

de poder-te estimar.

M. Roser Algué Vendrells

Somriures

Només amb un somriure
que em facis, tot passant,
ja puc crear el nou somni

que em fa sentir  exultant.

Tenim les mans ben plenes,

de tot el que hem  sembrat,

si en el camí  hi ha pedres

resistirem l'embat.

Escletxes

Només amb un somriure
que em facis, tot passant,
faràs als lectors viure
la joia del meu cant.
Si em giressis el rostre,
reprendria la tasca
sense comptar amb cap sostre,
lluitant en la borrasca.

Setmana Joana Raspall

Estic segura que en Salvador Espriu, ens cedirà gustosament una altra de les seves setmanes, per fer-li el nostre petit homenatge la Joana Raspall. Aquesta setmana la dedicarem a ella  i escriurem poemes amb aquests dos versos tant bonics amb què comença  el seu.

Només amb un somriure
que em facis, tot passant,
ja m'omplo d'alegria
i veig el món més gran.
No em pesa la cartera;
si fas el pas lleuger,
no em quedaré endarrere,
ja t'aconseguiré.

.....................................................................................Joana Raspall

CONSCIÈNCIA DE VIURE

Mira que passes sense saviesa

pel vell camí fressat, tan sols un cop.

Aturat un moment i pren consciència,

que tu, i el que t’envolta sou un TOT. 

I gaudeix de la natura,

de l’aire,el sol i el mar,

dels amics, de la família,

dels petits, també dels grans.

De la pluja i de la nit,

de la lluna, del silenci i del brogit,

de l’amor, de l’alegria,

de la pau i la tristesa.... 

I amarat d’aquesta fressa,

del teu camí, que és tant sols UN.

Sigues conscient, que no hi ha volta enrere,

i tot allò que et perdis, ho hauràs perdut.

CIM

Mira que passes sense saviesa
pel vell camí fressat, tan sols un cop

i a voltes descobrim qui som
sabent del passat,
mancats de futur
fent camí per sobreviure
construïm el demà,
i quan arribem al cim
mirant la llunyania
ens sentim valents,
per afrontar nous reptes.

A mi no em deixen anar i venir

 

-Mira que passes sense saviesa

pel vell camí fressat, tan sols un cop.

-Tota la raó tens, estimat Vent,

que savi ets, de tant anar i venir,

i saps i coneixes, de tantes vegades que has fet el camí.

Mira’m a mi,

amb els meus passos marco un destí,

i a mi no em deixen anar i venir.

Tu vas enrere i refàs els passos que vas fer ahir,

si t’equivoques,

fas mitjà volta i tornés aquí.

La teva sort, no és la que jo tinc,

una vegada em deixen a mi,

sinó l’encerto he de seguir.

Tu ets un Savi,

jo en sóc molt poc.

Miro d’aprendre; tinc un sol cop.

 

La vida és única

Mira que passes sense saviesa

pel vell camí fressat, tan sols un cop,

 sense cap assaig vas fent  camí, encertant

de vegades i altres no, aprenent sempre

de les petjades i dels errors, només un cop

I quan ja siguis savi o sàvia sabràs que res

del que has fet pot repetir-se

i te'n penediràs  inútilment d'allò no fet-

I aprèn,  aprendràs sempre d'aquest camí

dels qui et vagis trobant i caminin amb tu

de vegades colze a colze i altres de la mà

Recorda que la vida és única , és un tresor

que no podem malversar.

Atura't

Gustav Klimt

Mira que passes sense saviesa
pel vell camí fressat tan sols un cop
camines com si res, en la inconsciència
i a cada passa més, a cada trot
vas carregant-te pedrots de tristesa
que hauràs de transportar tot el viatge.
Atura't un moment, pensa't el lloc
copsa l'instant suprem com si morís
i en tornar a fer via, ja més savi
conscient d'amor, fes teu aquest paratge.

Tan sols un cop

Mira que passes sense saviesa

pel vell camí fressat, tan sols un cop,

tan sols  un cop podem escriure  cada  història

tan sols  un cop puc  donar-te  la mà.

El camí  és sempre  tan fressat

que  ens  arrossega

com si fos  una corda  a la que estem agafats.

Però  a cada pas ens creix la saviesa

i a cada  pas podem  començar

aquell  camí nou, del nostre  somni

i fer un primer  pas es començar  a fressar.

        LLIBRE DELS MORTS

Mira que passes sense saviesa

pel vell camí fressat, tan sols un cop,

i que la veu de sobte cridarà

el secret nom que porta en tu la mort.

No tornaràs. Recorda, no t’apartis,

mentre fas via, del que tan senzill

és d’estimar: aquest blat i la casa,

el blanc senyal de barca dins el mar,

el lent or de l’hivern ajaçat a les vinyes,

l’ombra d’un arbre damunt l’ample camp. 

Oh, sobretot estima la sagrada

vida de l’arbre i la remor del vent

a les branques que s’alcen vers la llum!

.........................................................................................Salvador Espriu