Plego el full  d'avui

del meu desig  de tu,

com  si ho fes  sense  recança.

He buscat  el teu somriure

sabent que   ens queden 

molts  pàgines per escriure

en el llibre  dels  delers.

Moltes  siluetes  als  núvols

per inventar.

Molts cels asserenats

per  retrobar.

Illes de bellesa

Trobar illes de bellesa

al mig del mar enfurismat,

descobrir tresors de primavera,

cercar als núvols siluetes familiars.

Ensumar aromes d'alegria quan tot fa mal,

copsar una llum des del fons del forat,

escriure al tel dels vidres la paraula llibertat

o sentir el ritme d'un poema dins del cap.

Cantar himnes a les collites,

cremar feixos de llenya amb romaní a la llar,

respirar la calma més serena a l'alba,

somniar que l'univers se'ns fa més gran.

En el pou hi ha l'or

Sóc més intel·lecte
que no pas cos.
Sé de nedar i d'anar en bicicleta
per casualitat.
Tinc por dels llamps.
M'aferro als llibres,
però la meva por
de la natura no m'impedeix
de viure envoltada
d'informàtica,
de botons i de píxels,
igual com de versos.

Trobar illes de bellesa
en les coses prosaiques
és el que sol fer la poesia.

[provant de seguir deomises]

Ball amb el vent

Vanos,

fractals del verd

ritme constant,

ball amb el vent.

Atreuen les caravanes,

conviden a la gent

fins que una nit arriben tres reis

amb cofres, catifes

i tresors d'or i argent

descrits a milers de cartes

llunyanes de nenes i nens.

Estels i lluna, nit de dàtils i mel

remor de festa a aquell desert.

Cilíndrica delícia, de deomises

[intentant seguir la zel]


Cridaràs el núvol i la pluja
Amb la veu càlida de la palmera
Que s'erigeix en majestat del desert,
Entre dunes plenes de moviment.

I sabràs que en el pou hi ha l'or
Més anhelat per guarir la set.
En la mà, el dàtil -cilíndrica delícia.


d.

pinyol

ombres absents en un mar de dunes
-càlides inconformistes,
juganeres polimòrfiques-
les sorres juguen a cridar núvols
enganyant caminants per no restar soles

ensota, cuquets i larves
pessigolleixen deserts obrint camins foradats
cercant fredor i aigua
mentre una llavor solitària es nodreix
dels pensaments fèrtils dels mercaders

al pou, el camell somia sol
mentre el nen menja dàtils i enterra el pinyol

(seguint Isabel i Deo)

Coixí dels núvols

Coixí dels núvols,

dunes monjoies

de fines sorres,

llums de colors.

El sol juga amb les ombres

a tot l'entorn

i tu t'hi trobes amo del món.

Històries desèrtiques, de deomises

[intentant seguir la Isabel i els coixins]


Coixí dels núvols,
Històries de la sorra
Que el desert porta
Quan desitja la pluja
Mentre s'esfilagarsa.


d.

Parla el vent

Parla, dolç, el vent.

T'explica històries del desert,

de manuscrits entre la sorra,

de caravanes de camells,

de cruïlles i antigues joies.

Escolta, escolta:

manuscrits entre la sorra,

relats del comerç de sal

i el mapa del cel d'una nit fosca.

Parla, dolç, el vent.

T'explica històries del desert...

Cançó de bressol

Dorm, dorm, amor meu.
Que al coixí dels sons
canta el mar plaent.

Dorm, dorm, amor meu.
Que al coixí dels mots
parla, dolç, el vent.

Dorm, dorm, amor meu.
Que al coixí de llums
rius del sol lluent.

Dorm. dorm, amor meu.
Que al coixí dels plors,
bressol, no hi farem.

Dorm, dorm, amor meu.
Que el coixí d'avui,
demà siga un bes.

(seguint els coixins)

COIXÍ I CUL... del anton.

27 – 7 – 11

RODA POÈTICA JULIOL 2011-07-01

Coixí i cul fan matrimoni.

feren primer, coneixement,

desprès venia el nuviatge ...

i, ara, son com ansa i calder.

L’un a l‘altre a toc s’esplaien

el contacte els fa contents.

S’enyoren quan es separen

ben juntets son satisfets.

Es remenen i s’abracen

es refreguen alegrets.

Entre ells no passa ni el flaire

dels petons o d’algun pet.

Viuen tranquils l’un i l’altre...

Ai, si totes les parelles

Poguessin ser-ne com son ells. 

Sensibilitat

Un coixí de punta fina:
què deuen sentir les persones
que no estimen la bellesa,
que ja els està bé que
els de la Marsellesa
fessin anar la guillotina,
o els que contraposen
els gulags al feixisme.
Quina mena d'espiritualitat
poden tenir si no
els agrada la poesia,
si no s'emocionen davant l'art.
Ni la bellesa exterior ni la interior:
materialisme absolut, lletjor total,
vida incompleta.

[provant de seguir la Carme]

Fent-nos de coixí

Et beuré les llàgrimes
i, ben prest, fent-nos de coixí,
abraçats,
despertarem els somnis
adormits.
Urgència de carícies flonges
i esponjades.

Entre les ombres

Entre les ombres,
els meus ulls plorant,
el meu cor enyorant
passions,
i en la distància el teu regne;
urgents les emocions
m'arrosseguen a tu,
més jo sense tu
al teu coixí...
seguiré somniant.

Audàcia, de deomises

[intentant seguir la Carme Rosanas]


Teixiré, per a tu, el moaré
D'uns besos amb l'audàcia
De qui estima la vida i té
La generositat de la Natura

Per emplenar-te l'esperit
De la dolça fruita drupàcia
Del somriure tendre: no hi ha nit
Hostil ni vall profunda, obscura

Que aturi l'ímpetu del cor
Quan la serenor del teu repòs
Ha de defensar-se aferrissadament.

Teixiré, per a tu, amb fil d'or,
El coixí de la claredat del teu cos
I hi descansarem, lluny del turment.


d.

Elogi d'un coixí

Un coixí  de punta  fina

que encara  no s'ha fet  vell

un regal de bona amiga

que  va deixar-hi  la pell.

Quan érem joves  per terra

ara  damunt del sofà

ell mai no s'ha fet  enrere

i  repòs ens  vol donar.

Si s'esquinça  el sargim,

però  el seu fil aguanta  fort

de manies  no en tenim

el tindrem fins a la mort.

(seguint  l'Isabel)

Teranyina

(seguint les teranyines de Laura, Elfree i Deomises)

Teranyina de punta fina,

excelsa funda pel coixí

que farcim de vells somnis,

sabors antics i algun desig.

I el duem sempre de viatge,

l'emboliquem amb seda i lli;

no volem que se'ns perdi

a qualsevol duana el coixí.

Vigilem cada punt del fil,

el rentem amb la primera

llum de l'alba.

I si s'esquinça, el sargim.

Passats els anys se'ns farà vell

i si no el reconeixem, ai!,

és què tenim ja buit el cervell.

(Andròmines de brocanter:

coixins, vanos, canelobres

i baguls solemnes d'altres temps)

Distàncies de Pasífae, de deomises

[intentant seguir l'Elfri]


Has conegut la vergonya i l'animal, ensems.
I en el teu ventre, el laberint i el monstre
S'engendren, amb la fam de qui mai no sacia
La voracitat de conèixer la teranyina del temps.

Llunyana i propera, la distància és canviant, antiga
Com el rostre del destí. Creta t'aïlla del món,
I esdevé minúscula la passió -fil que t'entortolliga-.


d.

Els camins són plens de cruïlles

Plens de cruïlles els camins
ens fan retrobar , retrobar-nos
un moment, uns dies o anys sencers.
Els camins que transitem són plens,
curulls a vessar de viaranys i senders
teranyines de caminois per on ens perdem
i trobem altres camins amb cruïlles també.
I així anem teixint laberints temporals
de vegades Ariadna, de vegades Teseu.

Ens estem allunyant?

(Seguint l'Anton)

Passa el temps i ja no parlemcap trucada, cap missatge, cap notícia,
res de res.

Però malgrat tot et sento proper
recordo el teu somriure,
la teva mirada,
el teu to de veu.
I molt de tant en tant només quatre lletres ens fan passar d'un trencar el gel,
només tres segons, al caliu de sempre, als sentiments sense vel.

I per molt que sembli que ens allunyem
la xarxa amb fil de teranyina que un dia vam teixir
ens unirà sempre i ens farà trobar al llarg del camí.

Caminem plegats o no, per camins propers o allunyats,
podrem  plantar un jardí i compartir el bagatge
en cada afortunada ocasió de trobada en el nostre viatges.