Són infinits...

Intent de seguir a zel

Infinits són

els records

sembrats a temps

de lluna. Cada carícia

un fruit empeltat

a l’arbre de la tendresa...

onatge

infinits

I eternament, sense pausa,
referan el cercle de companyia còmoda
i paraules còmplices...
mentre a l’altra banda de la porta barrada
esperem el torn per esdevenir infinits

.

(seguint Joan)

esperança eterna

(tot seguint Deomises)

L'esperança perduda s'ha retrobat
en un racó arrecerat, vora el riu,
amb l'ànsia de viure la vida plena.
Amb el temps suspès a sobre d'elles
han refet la conversa pausada
i agafades de bracet, sense pressa,
han obert la porta de l'existència eterna.

Clarícies (Híspalis VII)

[intentant seguir Francesc Mompó]

Solcar la terra
Per trobar les entranyes
De la naixença,
La llibertat robada,
L'esperança perduda.


d.

Llaurant la llum

Amb la mà ferma

obrirem quatre solcs

de terra lliure.

LLAVOR

La pluja que cau,
va escampant la llavor.
Temps d'esperança.

TRAVESSANT CELS

Puig Cabré

Història antiga

escampant tots els records.

Travessant cels. 

EL MEU PENSAMENT... roda poètica febrer 11

La BRUIXETA li diem a la Torre, a Vinebre LA ROCA BADADA.

Pintura al oli de Josep Jornet. Regal que ens va fer a la família.

Consta de dos pedres enormes. Allí fa mils d'anys hi arribava l'aigua fent com un llac

que desprès es va obrir donant el curs al riu Ebre. Hi habitaves els íbers. Fletxes, destrals, etc. de pedra foguera se n'hi han trobat a manta. Anton.

13 - 2 - 11

seguint a la EFRE...

.......

El meu pensament

travessarà l'escletxa,

pedra badada

on la ma fent de clau

obre porta a l'aire.

A l'altre voral

hi tinc la paraula emesa

que com ocell

va a veure't cada dia.

Mai tancaré l'escletxa

que ens uneix.

Simfònic

Ni un sol secret sortirà dels meus llavis
serà la música el que ens bressolarà
callarem fascinats
silents esperarem
el noble bàlsam d'aquesta simfonia.
Escoltem el silenci.
En arribar la tarda
tindrem els ulls ben plens de serenor.
Si es pon el sol deixarà or als núvols.

Amb els dits

Amb  els  dits
cercaré  per les  escletxes
qualsevol del teus mots
perduts  en tants trajectes.

Perquè  no vull
que paraules esgarriades
eixamplin buits
de viatges  llunyans.

Si torna el silenci, l'escoltaré  només,
ni un sol secret  sortirà  dels meus  llavis.

Deixo paraules

Deixo jo també mots
esparsos a l'escletxa
clivella del temps rebregat
Deixo paraules senceres
esquerdant el mur  silenciós
si torna el silenci calleu!
No li digueu res que ens pugui prendre!

Itàlica II (Híspalis IV)

[intentant seguir els ulls d'aquesta tarda, i els de la zel especialment]

Per si el silenci torna
A les ruïnes d'una ciutat
Que només sap callar,
Deixo paraules en cada escletxa

A l'espera d'un esguard que sàpiga
Embolcallar-ne el so
Que les emplena -sang del meu cor-.


d.

sense entelar

Res emboirarà aquest esguard lluent
mentre la innocència dels teus ulls
no l’enteli cap cop d’aquesta vida injusta
mentre t’embolcalli l’amor de la sang
ens mostres transparent
la joia de ser estimat
sense límits, sense fronteres...

.

(seguint fanal blau)

Com un cel d'estels

Com un cel
d'estels atapeït
ho escrutes tot
amb la mirada neta.
Els dits
pincen el món
per abastar-lo 
i descobrir-lo.
El cel, sempre el veus blau
i els teus ulls
hi posen més color.


(seguint la Joana)

Blava resplendor

Farem camí
vers el catau de rella
a la llum de la lluna,
compassant petjades
de blava replenndor
sota un mantell d'argent,
d'un cel nocturn
d'estels atapeït.

Flairós i hermètic alhora

I feu-ne via, si us plau,

per les tresques embaumades  

vers el catau de rella

i de tiges nocturn.      

[seguint la Carme]

Olor

De cada  perfum,
de l'olor  d'un nou dia
en fem camí.

PERFUM

Dels moments fràgils,
floreix un poema.
Perfum de vida.

no-res

fràgils,

com les tiges de les llàgrimes;

trencadissos,

com les rialles de sucre;

efímers,

com l’aigua en cistella;

insignificants,

com l’estossec de l’univers...

Com les fulles

Com fulles
d'arbres perennes

som,   només,
il·lusió  de continuïtat

com el riu, no és  mai el mateix

com la flama tan  inquieta

com el vent que ens arrossega 

els feixos de pensaments.

Lapislàtzuli (Híspalis II)

[intentant seguir la idea de la tarda i l'Elfreelang]

Compta la vida
Amb fulles de perennes
Arbres, foll home
Dels boscos, amb paraules
De blavenc lapislàtzuli.


d.

Follet insomne( seguint Jordi Dorca)

Follet insomne que tresca de nit
fent petits encanteris amb els dits
Foll follet enfollit de folla follia
amb fulles ben blaves blaveja els somnis 
ai del follet sense son que no dorm!
fulls i fulles plenes de cançons!

Blava fulgència

O blava fulgència
la del follet que en la nit no dorm.  

Però duja i duja
aquell estrip
en la font del temps.

[seguint el fanal blau i a mi mateix, perdoneu]

Sense basarda

Ho sé del cert:
de les febleses del crit ferit
ja mai no n'hauré cap resposta.

Però mal que sigui a deshora,
el fanal blau sense basarda
amb la seva veu ja em conhorta.

[seguint el fanal blau]

La teva pena

 

La teva pena,

projecta l'ombra de la nit,

com si d'un llit buit es tractés.

I al bell mig de la foscor

guerreja per reinventar-se,

aferrissadament,

la llum de la claror.

Infusionant el temps

i les paüres.

(seguint novesflors)

consol

Lent el camí de les hores
al rellotge del teu cor,
batec a destemps, colpit per la tristesa
Llargues les hores foscanes,
i encara la boira al matí
contrapunt de la pena,
mantell gris i humit...
posa fre al desig d’hores noves
que jo et duré un cistell de sol
amb un pom de flors roses
de l’ametller florit.

.

(seguint novesflors i esperant fanal blau)

Infusió del pas del temps

Ara que les nits no acaben
-que llarga i negra és la nit!
cull les herbes remeieres
de la foscúria dels dies.
Amarga i lenta infusió
aquest beuratge del temps,
sediment de la sofrença
penombra per amainar
l'huracà interior
de la teua pena.

Gotes de mar

Gotes de mar  minúscules
desfan poc  a poc
l'huracà  interior de la teva  pena.
Solquen camins d'assossec,
fins arribar  als meus  llavis.

Minúscula (Híspalis I)

[intentant seguir l'últim trenet de l'Anton]

Encara que la innocència
Plori llàgrimes amargues,
Deixa que la virginitat
S'escoli dins teu, poeta,

I sabràs desxifrar aquestes
Gotes de mar minúscula,
L'enyorança per l'onatge.


d.

SE LI V EIA LA CEBA... RODA POÈTICA FEBRER 11

11 -2 - 11 o capicua.
sense plor ni fregar-me els ulls vaig rere la MONTSE.
.........
Se li veia la ceba
amb bragueta oberta...
Floc de roba verge
treient el nas a l'aire.
El grill amagat
la pell a la vista
Ni botons ni cremallera
podien tancar la reixa ?
Ell pensava en corbata
o potser bandera blanca.
Senyoriu o rendició...!!!
Per una ceba ?
però no el feia plorar
la seva innocència.

El bar de la ceba

I és per tu
que ploren, ceba meva,
aquests ulls tan purs
de la mirada seva.

I és en aquest bar
també
que la meva amor
-ara me n'adono!-
ja no és amor
sinó una ceba.

[seguint la Montse, i inspirat, alhora, per una cançó de gran èxit]

AI, AI!

 
Una llàgrima cau
mentre et vaig traient
el teu vestit brillant.
No puc parar de plorar
fins deixar-te tota nua.
Acabo de pelar
una ceba.

Ai!

(Seguint tot el seguiment)

El meu cor

perd el cap

si cap cop

ton cor sap

res de mon

gran trist llast.

Ai!

Ai, far!

Serem viatge...

Intent de seguir a la Carme

Abracem-nos i viatjarem

amb les gavines, ens enlairarem

fins la celístia dels estels.

Serem viatge amb la

mateixa abraçada.

Quan hi hagi boira

sempre trobarem el far...

onatge