En un profund silenci blau

En un profund silenci blau
set ànimes balbes contemplen blaves
el cel dels fanalets de l'amor apagat ....

Cors de pierrot blanc, encesos i oberts
esperant aquell batec del cor estimat
estimat , perdut, trobat, encès, apagat ....

Dins la trista tarda llarga dels adéus
quietes, les mans , immòbils  els peus
com  si la vida sortís  d'un quadre pintat .

Us dèieu...

Seguint al Barbollaire

Us dèieu que l'amor mai no s'acaba

i que si s'acaba és que no era amor.

I encara hi és, valent, 

en la vesprada blava

i fins en la nit més fosca.

Ara, potser els vestit són molts diferents: 

tu dus els seus llavis als llavis, 

i els seus pits blancs pintats al rostre.

Ella porta un pentinat amb la cadència dels mots,

i s'embolcalla amb la música del xiuxiueig.

Us dèieu que l'amor mai no s'acaba.

Perviu l'amor,  pierrot, en el silencis.