diumenge, 30 d’abril del 2017

Encara




Encara l’ocell
és bell
i encara l’amor,
amor: 
per molt contingut que sigui,
per molt víctima de l'oblit,
per molta petrificació
que l'acompanyi.

La ferida d'amor
s'ha de tancar.
Però es cura de veritat
amb el que resta del dia.
a

4 comentaris:

  1. Carme Rosanas30 d’abril del 2017, a les 16:55

    Molt bé, Helena! L'amor sempre és amor amb ferida o sense, fins i tot amb oblit.
    Gràcies per seguir aquest darrer poema, provo se seguir-te a veure si em surt.

    ResponElimina
  2. M. Roser30 d’abril del 2017, a les 20:53

    Però hi ha dies molt llargs que no ajuden gaire a curar ferides...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals30 d’abril del 2017, a les 21:41

      Es pot interpretar així, M. Roser, però no m'hi refereixo pas, a la vellesa.

      Elimina