Sota el tendal nocturn ara mateix no recordes oh vell pierrot d'hora amarga com és que va néixer ja cap al final de la festa aquest teu posat inefable on tot es concentra i disgrega o veloçment s'atura espurnejant d'albada.
Em fas sentir que tots som una mica pierrots, amb el nostre posat, particular de cadascú, on tot es concentra i es disgrega, sempre amb una espurna d'inici d'alguna albada.
Un poema digne d'una obra d'art.
ResponEliminaEm fas sentir que tots som una mica pierrots, amb el nostre posat, particular de cadascú, on tot es concentra i es disgrega, sempre amb una espurna d'inici d'alguna albada.
ResponEliminaUn poema preciós, Jordi! Gràcies!
Els personatges del quadre s'han quedat muts, mentre escoltaven el poema.
ResponEliminaUn poema intens, com un final de festa on t'ho has passat molt bé.
ResponEliminaBen concentrat si que ho està, immers en els seus pensaments...
ResponEliminasublim!
ResponEliminaEn el quadre, com en una foto, s'ha aturat el temps. En el vell pierrot.
ResponEliminaHan parat atenció, fins i tot el fum s'ha aturat
ResponEliminaLa força del poema sembla que eternitza als personatges i ens ho deixa aquí, immortalitzats
ResponElimina