dimarts, 17 de gener del 2017

BELLA


                                                                                           Seguint el fil
Amb mirada profunda,
ets sents musa indiscutible
d'aquest artista absort que et mira.
Amb sina de llum de lluna,
atreus un amant cada nit.
Mentre el "bateau mouche"
es balanceja, passes fred i
l'amor esperes.
Ignorant del tot,
 a prop teu,
un trist Pierrot,
per tu sospira.
a

10 comentaris:

  1. xavier pujol17 de gener del 2017, a les 12:16

    Amb un sol poema has fet una història. Com indica el títol, és molt bella Teresa.

    ResponElimina
  2. Carme Rosanas17 de gener del 2017, a les 19:06

    Molt bona història, Teresa!!!

    Gràcies per ser-hi!

    ResponElimina
  3. M. Roser17 de gener del 2017, a les 19:34

    Per esperar l'amor no importa passar fred...

    ResponElimina
  4. Fent camí17 de gener del 2017, a les 20:02

    Una bonica interpretació del quadre.

    ResponElimina
  5. Elfreelang18 de gener del 2017, a les 18:40

    molt bo, bravo per tu!

    ResponElimina
  6. artur19 de gener del 2017, a les 13:53

    Romàntic Pierrot !! M'agrada !!

    ResponElimina
  7. Gerònima20 de gener del 2017, a les 18:06

    La meva besàvia sempre em cantava aquella de "Fumando espero, a l'hombre que yo quiero..."
    Molt bon poema!

    ResponElimina
  8. Alfonso Robles Motos20 de gener del 2017, a les 23:51

    El trist Pierrot es conforma amb només una mirada i la seva presència. Bonic poema

    ResponElimina
  9. montse24 de gener del 2017, a les 12:32

    Un poema on l'amor pica la porta i et fa l'ullet.

    ResponElimina
  10. Rafel24 de gener del 2017, a les 22:36

    Potser sospira o fa cara de tenir altres cabòries.

    ResponElimina