dijous, 12 de maig del 2016

La saba als turmells



Ets honorable, i arbre.

 em puges la saba als turmells,
m'obres amb llum
i em fulleges els ulls.

 No puc més. Demana'm

 el sotabosc                             dels sospirs

 o els pins                             del vesc.

 Arbra'm tota. O no em facis rels. 
a

11 comentaris:

  1. montse12 de maig del 2016, a les 10:52

    Una abraçada plena de poesia.

    ResponElimina
  2. Carme Rosanas12 de maig del 2016, a les 11:00

    una altra, esmaperduda després de llegir-te, però amb tot l'afecte...

    ResponElimina
    Respostes
    1. cantireta12 de maig del 2016, a les 12:51

      La musa, ratolí de vena poètica.

      Gràcies. I un pic d'enyor.

      :-)*******

      Elimina
  3. xavier pujol12 de maig del 2016, a les 13:54

    Abans d'acabar el poema, i sense llegir la teva signatura, ja sabia que era teu, Cantireta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. cantireta13 de maig del 2016, a les 1:49

      Muacs, amic enyorat.

      Gràcies... intueixo que és bon senyal.

      Elimina
  4. M. Roser12 de maig del 2016, a les 20:23

    Un arbre amb bona estrella...

    ResponElimina
  5. Teresa Ribera14 de maig del 2016, a les 12:09

    Amor inquiet i amor lliure. O sinó, per què la saba als turmells?

    ResponElimina
  6. Olga i Carles (http://bellesaharmonia.blogspot.com15 de maig del 2016, a les 19:19

    L'arbre és el nostre jo profund.

    Una Abraçada.

    ResponElimina
  7. ANNA4 d’agost del 2016, a les 15:31

    anna-historias.blogspot.com .

    Et deixo el meu blog de poesia per que em digis que et sembla gracies

    ResponElimina