dissabte, 2 de gener del 2016

Cap cosa per estimar



Va demanar-li ella al seu Amic
quins eren els actes apropiats
per continuar essent amiga d'ell.
Respongué l'Amic que només
estimant les paraules dins els versos,
però conformant-se amb el silenci
que les acompanya.
a

10 comentaris:

  1. Galionar2 de gener del 2016, a les 13:41

    Fantàstic, Helena, el teu poema! La dona que vaig ser fa 15 anys retorna per uns instants i fa seves cada una de les teves paraules, cada matís del seu significat. Bravo, bonica!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals2 de gener del 2016, a les 15:55

      Galionar,
      sempre és bo que es reflecteixin en un poema teu! Gràcies!

      Elimina
  2. Carme Rosanas2 de gener del 2016, a les 14:07

    Sí, jo també li trobo. Fantàstic el poema. Fantàstics els seus personatges, ella i l'Amic. M'agrada aquest diàleg de poemes i silencis.

    ResponElimina
  3. montse2 de gener del 2016, a les 15:24

    emocionants aquests silencis poètics.

    ResponElimina
  4. xavier pujol4 de gener del 2016, a les 11:06

    Helena, entenc millor el teu poema que els del mestre Llull.
    A més a més, és preciós.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals5 de gener del 2016, a les 12:11

      Xavier,
      a mi també em passa això amb Llull, però sona tan bé!
      Moltes gràcies!

      Elimina
  5. Teresa Ribera4 de gener del 2016, a les 12:06

    Estimar en el silenci, quina gran cosa!. Ideal.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals5 de gener del 2016, a les 12:14

      Teresa,
      la resposta a les necessitats inexpressades, que crec que deia Fromm, és l'amor.

      Elimina