Ve l'hivern de nou.
La vida s'ha aturat,
mentre no hi eres.
I cada llarga absència
ha estat com un vent gelat,
que es filtrava
per totes les escletxes.
Ara ve l'hivern,
però la vida ha reprès el seu curs.
A ritme més lent,
amb colors més suaus,
i amb els somriures retrobats.
No hi ets i et penso encara.
El camí es fa ample ben cobert de neu.