Batega l'univers

Aquesta presencia teva absent
batega alhora amb ales d'ocell
tota la natura serva l'alè 
instants com congelats sense càmera
copsen la fugida dels somnis antics
no hi ets
i de sobte albira el cor un rastre
de lluny creix remor i les fulles canten
has tornat i t'acostes els batecs s'esveren
la piuladissa creix, el sol llueix com mai
tot torna al moviment
Les mirades es creuen
batega l'univers.

letargia

Tinc l'ànima esculpida en batecs
amb un cisell perdut en la distància .
On són les mans modeladores?

On el batec?
Somnio retrobaments impossibles
on la vida desperti de la letargia grisa,

on tot queda aturat en un impàs de temps.

Així, podrem florir en un nou món, quimèric.
Un món, on el miracle és possible.
On retrobar el batec, no sigui una utopia.
On caminarem junts, tot i que només sigui un somni ...
i així dir:
En els batecs, jo sóc, jo sento, ... jo visc.