L'ALETEIG DE L'OBLIT... aquarel·la

L’aleteig de l’oblit,

cru record esmerçat

en el pou de silenci,

no m’obliga...

La quietud impera

i el vent no vola

i la llum calla el color

i la flor guarda el perfum.

Dia vindrà que tot retorni

i esplaï sa identitat.

24-10-14- Anton.

en el silenci

he agafat de carme els mots, els sentiments, els batecs...

perdut el moviment de manetes

en rotació d’harmonies.

parats eternament

en silenci de tics tacs,

guardant promeses  submergides

en les esferes d’ocre i mosques,

callen per sempre el que han vist i ja no veuen:

els miracles d'emocions viscudes...

els càlids mots oïts en xiuxiueig amorós...

i en el silenci, els sentiments bateguen !!

L'oblit

Embelleixo el pou,
de batecs i pètals,
de mots i emocions viscudes.
L'oblit serà menys profund.