Jove
JOVE
En ple migdia, exultant, caminocreient que ja ho havia trobat tot.La inquietud feta mots i el goig compartit. Estols d'ocells sobrevolencreences. Somnis, heu fet el ple.Toco l'essència del núvol i no la trobo.No tornaria mai a casa. I aquesta pedraque duc, jo no voldria perdre-la.
"Forever young" que diria Bob Dylan.
ResponElimina:) No estaria malament ... no envellir...
EliminaMai no es troba tot a la vida,sempre deixem alguna pedra pel camí.
ResponEliminaPerò no aquesta, aquesta pedra dels continguts vitals, no, no voldria perdre-la.
EliminaPenso que aquests versos només els pot escriure algú que ha viscut molt i que s'ha viscut molt. Ja entenc que no vulguis perdre tot aquest bagatge. Potser l'essència del núvol no la trobes, l'essència de la vida la tens en tu i la veig en els teus ulls i cada cop que et llegeixo.
ResponEliminaHi ha moltes essències que se m'escapen... la de la vida, la més difícil.
EliminaT'agraeixo molt, un cop més, les teves paraules.
Una abraçada
Diuen que l'home sempre ensopega en la mateixa pedra,
Eliminala veritat és que sempre voldrien retrobar la pedra del camí,
que mai tornes a trobar.
Jo tampoc voldria perdre aquesta pedra, allò abstracte que és dins meu.
ResponEliminaSi és un pedra arrodonida pels batecs de les emocions...
ResponElimina