dissabte, 29 de març del 2014

Feina de vell de Joan Vinyoli



FEINA DE VELL

En fer-se fosc, foraviler, passejo,
cercant allò que mai no trobaré.
Travo paraules amb dolor i records
de goigs viscuts. Famèlics gats acuden
a devorar-me. Somnis, heu fugit.
Palpo la roca i l'arbre i m'hi recolzo.
És hora ja de tornar a casa. Vell,
duc a la mà la pedra del poema.







Us  proposo de parafrasejar  el poema,  posant-lo  a l'inrevés...  o sigui fer  un poema que es digui  FEINA D'INFANT  O BÉ FEINA DE  JOVE
a

2 comentaris:

  1. xavier pujol30 de març del 2014, a les 10:02

    El poeta porta la pedra del poema. Devia ser una pedra foguera.

    ResponElimina
  2. M. Roser30 de març del 2014, a les 22:29

    "Trobo paraules amb dolor i records de goigs viscuts", m'agrada.

    ResponElimina