diumenge, 23 de febrer del 2014

COR CORAL·LÍ





Com el gall del penell,
esclau del vent, el cor em porta,
sense horitzó ni ancoratge,
a mercè del oratge. Giravolta. 

Per deslliura-me’n, l’he llençat
a la mar llisa, lluenta d’onades,
on tu coraller, de les hortes marines,
cerques troballes

Busca el meu cor coral·lí
entre les aigües
Busca el meu cor, coraller.
Si el trobes, guarda-te’l.

8 comentaris:

  1. M'agrada molt, Glòria!!! Aquest cor coral·lí, del qual ens hem de deslliurar, però que voldríem, que algú recollís... commou.

    ResponElimina
  2. Que no es perdi pas aquest cor que primer feia giravoltar el vent i ara les onades...Serà un cor ballarí!

    ResponElimina
  3. Quan el coraller trobi el cor, potser el vol compartir en lloc de guardar-lo.

    Fita

    ResponElimina
  4. Molt maco i molt sentit.

    Mercès i un petó ;-)

    ResponElimina
  5. Si jo fos coraller no dubtaria de anar a conrear aquest cor coraller.
    Molt bonic

    ResponElimina
  6. Amb lo teu permís, farà de mostra de poesia en un examen.

    Senyora, als seus versos :-)

    ResponElimina
  7. Em fa molt feliç que us agradi el poema.
    Moltes gràcies ha tothom!

    ResponElimina

Google analytics

IBSN: Internet Blog Serial Number 14-01-1952-02

Llicència Creative Commons