dilluns, 16 de desembre del 2013

Que entri la llum


Que entri la llum
i ballin les fulles.
Abrigui el solet
el cau tan bonic.
- No t'oblidis de l'arbre
de l'alta quietud.
Cova falaguera.
Una branca menuda
ens faci de casa
on aturar el vol
quan som abatuts,
i una piuladissa
d'ocellets ben tendres
ens porti volant
mentre alcem mirades,
amb un aleteig de parpelles
pel sol que enlluerna,
provant d'arraulir-se
a l'escalf dels teus ulls.

a

3 comentaris:

  1. Carme Rosanas16 de desembre del 2013, a les 23:53

    Preciós, tendre, pastoral... Gràcies, fanalet, per aquest poema dolç.

    ResponElimina
  2. mònica16 de desembre del 2013, a les 23:55

    M'agrada molt. En llegir-lo el que he sentit m'ha recordat el so del cant alegre d'un ocell menut que des de les branques piula a la vida.
    És com un raig de llum que entra directa

    ResponElimina
  3. M. Roser17 de desembre del 2013, a les 18:54

    Un arbre amb molt de caliu, per aquests dies freds...

    ResponElimina