Molt he estimat i molt estimo encara. (MMP)
Amb l'amor més vital que no caduca mai
i s'eixampla mica en mica, espai i temps enllà
amb colors de llibertat i gust de sal.
Amb olor de núvols i tacte d'infinit.
Amb tu, Miquel, jo també proclamo
tot aquest amor i el legitimo.
Compartim tots els silencis i tots els mots.
I sé per sempre que més enllà
de la pell a la pell, l'amor perdura,
com aquelles fulles de tardor que no volen caure.
m'emocionat molt i que aquet amor sigui per tota la vida i et ompli de felicitat.
ResponEliminaL'amor és un doll que si no s'atura... es multiplica i es multiplica i es fa gran i ample...
Elimina:) És bonic agrair la estima compartida i dir-ho així, ben clar i ben alt...
ResponEliminaJo no sóc molt expert en poesia en la nostra llengua (per no dir que sóc un complet analfabet, la qual cosa és més aproximada a la realitat) però gràcies al llibre-cd "Tribut de sorra i fulles" vaig poder gaudir fa un any dels versos de Martí i Pol, ara mateix he buscat "L'hoste insòlit", que m'encanta.
Un abraç :)
Una abraçada, Ximo, juguem amb ell, per fer-lo encara més proper i més nostre.
EliminaUna abraçada.
"com aquelles fulles de tardor que no volen caure", m'encanta!
ResponEliminaGràcies, Helena!
EliminaTambé penso que el veritable mor, no caduca mai...
ResponElimina