Cap drac destorbarà la pau

Cap drac destorbarà la pau
la que volem sentir, lluir, viure
quan siguis gran et contaran
que un dia dracs, bruixes dolentes
bruixots de pega i espectres fantasmals
ens van voler fer por perquè no fossin lliures.....

Dorm feliç que ara pots i saps parlar
i pots mira de nou el super tres i escoltes contes
contats en la llengua dels teus pares i veïns

No va ser gens planer el camí i tampoc fàcil
entrebancs , amenaces, mentides i falsetats
regnava la ignorància i l'estupidesa , la injustícia

I et faran gran molt gran i creixeràs
sabent sempre a tothora  que vam lluitar per tu
pel teu futur i pel nostre ....
cap drac destorbarà la pau

dracs

Gronxa’t amb mi, sents l'escalfor?

jo et guardaré dels malsons

Tanca el ulls, i dorm, i somia núvols

de tots els colors

T’explicaré fluixet que cada dia és nou

i et donaré alè i les hores

de cada dia, i la companyia, t’acostaré la mà

per si et cal suport per caminar

m’escoltaràs el cor

Mira endavant, sense por

que sóc a prop, per si de cas et cal consol

Si estàs cansat, torna al meu costat

seré bressol, si vols

i junts farem fora tots els dracs

(zel, seguint la llum de Fanal Blau)

Acull-me

Acull-me.
Vetlla'm el son
i sigues empar.
Apropet,
perquè et pugui prémer el dit
si cal,
i quan calgui,
tingui la mà lliure.
No em diguis sempre que si,
ni sempre no.
Acull-me.
Acomboia'm 
a la llum del dia.
Deixa'm créixer
sense pressa
i amb el temps que em correspon
per ser infant.
Acull-me,
jo no ho puc decidir tot,
però deixa'm preguntar-te.

Acull-me,
fes que ens gronxem
en els somriures,
i estima'm.

OBRINT PAS

Toc, toc, què puc passar?
tinc ganes d'existir,
arribo carregada d'il·lusió
i plena d'aire fresc.
Tu decideixes,
tens la nansa a les mans.
Vota'm.

NANSA'M

                                                                

Embasto la meva sina

a la pell dels dits.

Et feriré de bellesa

en nàixer el dia.

Nansa'm i em beuràs. 

  [seguint deomises] 

Dèria llépola (de deomises)

[seguint l'Helena Bonals]

Una matinada clandestina
Per obrir camins de contraban
A la flonjor de la teva sina,
On em neix aquesta fam d'amant.

I dic paraules que esdevindran
Fets, i el combat que no s'endevina
Remou les entranyes en un cant
Perfumat de flor de tarongina.

Uns llavis que reclamen el flam,
Encara que es posi en risc la vida,
I sols porta al cingle aquest reclam.

Del laberint travesso l'eixida,
Sabent que es lliga a la carn l'aram
Del gust de la teva boca humida.

d.